III Duatló de Muntanya...Estrenes oficials...

Ahir vaig em vaig estrenar en això dels Duatlons... I també vaig estrenar part de la meva equipació, probava el xip groc per primera vegada (potser no funcionava), vaig estrenar els nous cordons elàstics amb les tanques i també el maillot de la pedalada anterior. I per fer encara l'estrena més gran, vaig compartir el duatló amb en Byk i en Robert!! Quina experiència més bona!!

Vaig arribar molt d'hora a Cabrils, a les 9:00 ja tenia el cotxe aparcat i la bici descarregada, llavors em dirigeixo a boxes per recollir el dorsal i preparar-ho tot i preparar-me jo... I quan marxo a escalfar em trobo a en Robert i també a en Byk que arribava en aquest moment, parlem 2' i anem a escalfar!!

Coneixent al Robert...

Mentre escalfo molt bones sensacions, tenia les cames carregades però no tenia dolor, només les típiques agulletes dels dies anteriors!! Bona senyal!! Abans de la sortida estic amb en Robert i en Byk, ens desitjem sort i puuumm!! La sortida estava donada...

Mapa del circuit...

El primer segment de carrera intento no forçar gaire ja que vull acabar la cursa i arribo a boxes amb un temps de 24'30". Molt content, així que agafo la bici i a pedalejar...

El segon segment la veritat que molt còmode, les pujades força bé totes i les baixades amb por de caure, i sempre frenant...gggrrrr!! Faig tot el tram sol i en el Km 9 aproximadament m'enganxa en Robert i ja anem junts fins a la transició practicament, són d'agraïr els seus consells avisant-me de quan venien les pujades i quantes ens faltaven!! Pujàvem molt comòde però baixant sempre ens passava algú... Al final ell es va despenjar en la baixada i vaig arribar a la segona transició amb un temps de BTT de 1h21'42", crec que força bo i encara amb forces per córrer!!

Baixada a punt de ser superat pel Robert...

El tercer tram la veritat que tenia les cames carregades, sobretot els quàdriceps però em vaig sorprendre perquè vaig passar a 4 corredors i a mi no em va passar ningú... Cosa que no m'havia passat mai i la veritat vaig acabar super content i amb un temps 11'41".

En definitiva una gran cursa, molt ben organitzada i coneixent dos bloggers de puta mare!! Al final un temps de 1h 57'53".

Foto Bloggera (Robada...) Amb en Ferran, Robert i Byk...

I avui tocava la San Silvestre però la veritat que no puc, tinc els quàdriceps molt carregats, aquest matí he fet una mica de recuperació activa al gym i a la tarda el Compex... Prefereixo descansar i no fer res aquest mes fins a la mitja de Granollers... Crec que serà la propera, i així aprofito aquest mes per recuperar-me una mica i preparar-me bé!!

Bueno, aquest serà l'últim post de l'any... Desitjar-vos a tots els que passeu per aquí una molt bona entrada d'any!!

Una abraçada!

Xavi.

Cursa pel Riu Ripoll...

Aquesta ha estat una cursa improvitzada!! No la tenia prevista en la meva "programació" del Desembre, ja que volia participar en la Copa Nadal però se'm va passar el plaç de les inscripcions... Així que vaig decidir buscar una alternativa i vaig trobar aquesta cursa de 9'2Km vorejant el Riu Ripoll per una superfície sense asfaltar i bastant plana i he cregut que podria ser un bon entrenament per poder probar el meu cos aviam com funciona el genoll...

Tenia previst fer la cursa a un ritme de 4:10 el Km aproximadament...Però no em puc posar a competir... He sortit al capdavant de la cursa i perquè no m'atropellessin calia córrer, ja que el camí s'estretava en els següents 200m... així que cames ajudeu-me!!

Després ja m'he relaxat bastant i he volgut baixar el ritme no fos que amb el fred es resentís el meu genoll, però que va!! He passat pel Km3 i molt bé, i en el 5Km portava un temps de 19'29" i 178bpm... Per no voler apretar no portava un mal ritme!!

I en el Km6 quan ja tornava i ens trobàvem amb els altres corredors de cara, moltes salutacions amb els pares dels nens que entreno i amb un excompany meu de l'institut que feia anys que no veia, quina il·lusió!! El món no és tan gran com sembla!!

Patint molt a l'arribada, ja amb els guants a la mà...

Al final un temps de 36'08" i 175bpm en completar els 9,2Km.

No està del tot malament, només em falta aprendre a regular-me millor i crec que controlar la dieta pre-competicional perquè se m'ha estat repetint el suc i les torrades tota la carrera!!

Demà miraré de fer un treball de força i estiraments al gym pel matí i a la tarda entreno de bàsquet i divendres només entreno de bàsquet, dissabte relax i diumenge el Duatló!! Quines ganes!!!

Una abraçada a tots/es!!

Bones Festes...

Ara farà prop de tres mesos que vaig començar a escriure aquest blog, i la veritat que cada dia em sorprenc més de la quantitat de gent que es pot arribar a conèixer a través del blog i la majoria amb els mateixos interessos i de qualsevol part del món, és al·lucinant!!

Avui us desitjo a tots/es els lectors/es que passeu per aquí de tant en tant, als que passeu cada dia i als que passareu d'ara en endavant unes Bones Festes i un Bon Nadal!!

I si heu sigut bons aquest any... Espero que el Pare Noel us porti mooolts regals!!

BONES FESTES!!

Una abraçada ben forta!! Demà més...

Xavi.

Pedalada en solitari...

Escric amb retard, ho sé... Però és que en una setmana m'ha canviat el meu entorn laboral i no he pogut actualitzar abans...

La pedalada sincerament molt ben organitzada!! Eren les 8:30 del matí de diumenge quan em presento amb la meva bicicleta a les pistes d'atletisme de Mataró per recollir el xip i el dorsal per la bici.

Ho col·loco tot i ho deixo tot ben enllestit, però casualment veig que la meva vestimenta és una mica "xapussa", tothom portava roba de BTT o ciclisme i més o menys anava preparada... Jo em presento amb unes malles 3/4 sense culotte i amb una suadera de xandall amb uns mitjons de coll alt d'aquells que abriguen!! Menudo tipazoo!!

Quin estil baixant...

I estant per allà em trobo amb 3 socis del gym que també venien a fer la pedalada, però en això que jo començo a escalfar una mica perquè feia molt de fred i els perdo... Total que decideixo anar cap a la sortida per començar i com no, trio els llocs del davant... Així que en el primer Km de pujada vaig entre els 15 primers classificats, jo pensava a dubtar i no podia ser que jo que portava 3 mesos sense agafar la bici anés tant bé... I així va ser, en tot que el camí va començar a estretar-se en Xavi uns problemes de nassos, la gent demanant pas per la dreta, per l'esquerra, quin estrés!! I vaig començar a perdre posicions, i en alguna pujada baixant de la bicicleta i tot... Però bueno...

Sempre perseguint...

Jo estava molt content perquè tenia bones sensacions, i això és el que m'importava, no habia anat a competir, l'objectiu era recuperar sensacions i entrenar de cara al duatló... La primera volta vaig patir bastant, a més no coneixia el terreny tenia por de caure i volia agafar confiança amb la bici però la segona volta va ser molt més ràpida! Amb més confiança i molt millor però els últims 3Km les meves cames ja no donaven més de si i estava massa cansat!! Va ser quan em van passar els meus companys del gym, però no m'importava...

Foto de l'arribada... Molt content i molt bones sensacions...

Finalment vaig trigar 2h 13' 14", potser és una mica lent però per ser la primera pedalada de la vida i després de fer 3 mesos que no agafava la btt crec que no és mal temps!!

Aquest dissabte mirarem de fer el recorregut del Duatlón, no Lorenzo?? Aviam si li puc canviar les pastilles de fre perquè crec que se m'han acabat perquè feia molt soroll al frenar...

Demà més... Una abraçada!!

Agenda del mes de Desembre...

Després de passar el pont és hora de planificar el mogut més de desembre... L'objectiu principal és acabar el Duatló de Muntanya de Cabrils el dia 30 de Desembre. Serà el primer que faci i vull veure les sensacions de competir a la muntanya...

OBJECTIU PRINCIPAL:

I per arribar a aquest objectiu em plantejo primerament una Pedalada Solidària a Mataró de 32Km per muntanya amb BTT del dia 16 de desembre. Serà un gran entreno per tornar-me a familiaritzar amb la bici de muntanya, ja que després del Camino de Santiago, la tinc guardada al garatge...

I per anar fent boca abans del Duatló, he pensat en participar en la Copa Nadal que es cel·lebra cada any al port de Barcelona el dia de 25 de Desembre, l'experiència ha de valer la pena!!



I un cop passi l'objectiu principal, per estirar les cames penso anar a participar a la Cursa dels Nassos el dia 31 de desembre, no pretenc fer cap marca, simplement rodar una mica i recollir la samarreta que donen!!jejeje

La planificació està feta i estic mirant la del 2008 però encara tinc els horaris del bàsquet que em fan trontollar l'agenda...però no descarto la mitja de granollers, la marató de bcn...

Aviam que tal...

Dies de relax...

Aquest cap de Setmana he marxat de pont, m'he oblidat de tot i ni tan sols he trobat res a faltar!! La qual cosa m'ha anat molt bé, espero que el meu genoll estigui ja recuperat i ara ja pugui entrenar amb tota normalitat!!

He estat a una casa rural d'un poblet de la Costa Brava que es diu "La Pera" i la veritat és que s'hi estava molt bé a més es troba molt proper a altres pobles, així que hem estat fent turisme per La Bisbal, Begur, Pals, Llafranc, Calella, Palafrugell... Tots ells uns pobles entranyables i super macos per passar uns dies i desconectar de la rutina!!

La foto és de Calella de Palafrugell, sens dubte el millor poble per passar uns dies de relax!! M'ha encantat!!

Retocant...

Mai millor dit, avui ha estat un dia profitós... No he entrenat res, la qual cosa m'ha anat molt bé per recuperar-me de les molèsties al genoll i que millor que visitar al meu amic osteòpata perquè em retoqui una mica el meu cos, i la veritat que força bé, ara semblava tenir la tibia una mica anterioritzada, així que uns retocs (clac per aqui, quiticlink per allà) i la cosa ha deixat de molestar... Però demà hi tornaré perque em vol acabar de mirar bé i un fisio de la seva consulta que està fent un estudi sobre el genoll em vol ensenyar un treball propioceptiu molt interessant així que l'aprofitaré i demà a les nou i seré allà...

I a la tarda he passat per la botiga de triatló per comprar-me el xip groc (per poder fer el duatló) i unes gomes i tanques ràpides per les sabatilles... D'aquesta manera vaig completant i retocant la meva equipació... També m'he estat mirant els neoprens i he vist un de la marca "Aquaman" que crec que me'l quedaré i un tri-mono de la marca "Inverse" que no m'ha desagradat del tot però vull mirar més models... M'he tornat boig, m'ho hagués comprat tooot!!

Demà treball de propiocepció al fisio i entreno de bàsquet, aviam com evoluciona el genoll i si després del pont ja puc començar a fer cosetes, sobretot agafar la bici que ja en tinc ganes, moltes ganes! I no descarto el dia 31 anar a fer uns 10Km però a un ritme molt lent per recuperar una mica el duatló del diumenge...

Demà més! Una abraçada!

Xavi.

En busca de la Llegenda Personal...

"Es la possibilitat de realitzar un somni el que fa que la vida sigui interessant"

"En la faç de la terra, a cadascú, li espera un tresor. Nosaltres els cors, no acostumem a parlar-ne gaire, d'aquests tresors, perquè els homes ja no els volen trobar. Només en parlem a les criatures. Després, deixem que la vida els encamini en direcció al seu destí. Però, desgraciadament, molts pocs segueixen el camí que els ha estat traçat, que és el camí de Llegenda Personal i de la felicitat, i es per això que el món es torna amenaçador."

"Aleshores, nosaltres, els cors, parlem cada vegada més fluixet, però mai no callem. I procurem que no sentin les nostres paraules: no volem que els homes pateixin perquè no han seguit els seus cors"

Un llibre molt maco, una mica metafòric, però m'ha agradat molt. M'ha fet reflexionar una mica sobre la nostra Llegenda Personal. A més és molt àgil de llegir! Ara aviam si trobo algún altre per no parar el ritme de la lectura!!

Un cap de setmana normalet, hem tornat a perdre amb el bàsquet, la veritat que ja portem una crisi una mica forta i s'està convertint en un costum, no pot ser!! Aquesta setmana passada vair fer un total de 1500 metres de natació per reforçar el genoll i uns quants isomètrics de quàdriceps, encara no m'atrevia amb més! Aviam com va aquesta setmana de pont...

Fins demà! Una abraçada!

Xavi.

Proper Objectiu...

El següent objectiu abans d'acabar l'any serà el III Duatló de Muntanya de Cabrils, mai he fet un duatló i menys de muntanya. Crec que pot ser la millor experiència per acabar aquest any 2007 on m'he iniciat en això del triatló i les curses. D'aquesta manera hauré probat un ventall prou ampli de proves, per ser els primers 6 mesos d'aquests "nous" esports i la meva valoració és molt positiva!! Tot i que l'any vinent vull coses diferents i més exigents!

Crec que serà força assequible, són 5Km de Carrera a peu, 20Km de BTT i després 2,5Km de Carrera a peu. Mai he probat una cursa de muntanya així que tinc molta curiositat per probar-ho i sobretot veure l'ambient que es respira, segur que serà una passada! Us deixo el link per si us animeu vosaltres també, quants més siguem més riurem: Duatló Muntanya Cabrils (per cert, regalen una motxil·la camel bag només pel fet de participar i després fan una botifarrada).

Demá més!

Fins aviat!

Xavi.

Sense parar...

I és que no és per menys... Una setmana sense parar per variar... He passat tota la setmana amb el gel i la electroestimulació (Tens) perquè em feia molta por el genoll però sembla ser que ja està millor!! He entrenat a mig gas en el bàsquet i només he fet una sessió de peses aquesta setmana, res de running ni de swimming... I sembla que la millora va sortint!!

Dissabte al matí a fer el curs del CAP (quin conyàs), a la tarda siesta i a la nit concert del amic Fito & Fitipaldis... Van tocar 2h15' i vaig cantar totes les cançons, me les sabia totes!! I diumenge al matí tocava treballar al gym i a la tarda partidàs... Per fi guanyem...

Aviam com va aquesta setmana... Us aniré explicant!



Una abraçada!



Xavi.

La mitja del pernil...

No he pogut actualitzar abans perquè ni tan sols he pogut parar per descansar... La veritat és que estic sorprés de la mitja marató de Castellbisbal, encara no m'ho crec... El cap de setmana començava bastant dur, dissabte al mati partit de nens i a la tarda el meu partit jugant bastants minuts i perdent, per variar... I a la nit sopar d'equip que és va allargar fins les 3 de la matinada... I diumenge m'esperava el pernil...

Perfil de la carrera

Diumenge comença molt d'hora, a les 7:30 a.m. sona el despertador i me'n vaig directe a esmorzar el meu suc de taronja amb les torrades i em preparo la bossa per marxar a la cursa passant a recollir abans a en Marc (un jugador de bàsquet que vaig entrenar l'any passat) i ens dirigim tots dos cap a Castellbisbal.

A les 9:00 arribem a Castellbisbal i ens trobem amb Ivan "Rayozul" i anem a recollir el dorsal i canviar-nos per l'esdeveniment... Comencem a escalfar una mica en Marc i jo fins que ens juntem amb Ivan i Acedo. I això fins les 9:55 que baixem a la línia de sortida però oblidant un petit i important detall, no havíem estirat... (Això em feia pensar lo pitjor...)

Amb els atletes i triatles abans de l'inici de la cursa...

La sortida estava plena de gent, i passem tots al davant però jo em quedo una mica més endavant i miro enrere i escolto: -Jo surto més tranquil Xavi, després t'agafo...(Rayoazul)- I un be negre, només donar la sortida no passen ni 100m que m'avança Ivan amb un... "Vamos Xavi!" i no m'ho penso dos vegades, m'enganxo darrere l'Ivan juntament amb en Marc i seguim tots tres fins al Km3 on es despenja en Marc i seguim Ivan i jo... La veritat que portàvem un bon ritme... Però una mica abans del primer avituallament al Km5 em començo a separar de l'Ivan però no el perdo de vista fins molt més endavant (clar hi havia trams moolt rectes...).

Ni 100m i ja comença a tirar RayoAzul...

I al Km7 començo a patir unes punxades a l'abdomen, descomunals, mai m'havia passat i menys d'aquesta forma tan sobtada. La qual cosa m'obliga a parar i caminar... Jo pensant que això no em podia passar, no portava un ritme massa fort així que decideixo mirar les meves pulsacions 166 (no estaven tan malament), les meves cames estàven "fresquetes" encara, així que decideixp tancar els ulls, allargar una mica l'amplitud de la gambada, i regular un altre cop la respiració alhora que intento pensar positivament... I bueno...Sembla ser que funciona, ha marxat el flato... Així que començo la pujada...

Perseguint la llebre...

Nassos!! Quina pujada... se'm fa interminable però el pitjor és que em trobo molt més còmode pujant que en pla o baixada i faig bons parcials i les meves cames perfectes i així vaig tirant... Passo pel Km 10 amb un temps de 40'38 la qual cosa m'anima molt ja que no ho estava fent tan malament i segueixo pujant... I passat el Km15 em trobo amb Ivan que baixava molt ràpid i en molt bona posició, li dic que va el 25...i jo crec que tenia uns 60 al davant meu aproximadament...

I en coronar el cim una mica abans del Km16 començo el descens, un descens súper ràpid, i molt animat perquè ja no tenia més pujada, em fa la sensació que vaig súper ràpid, passo el Km17 amb un parcial de 3'24" i 168bpm...Al·lucinava, no m'ho podia creure... El Km18 amb un parcial de 4'10" i 172bpm, el Km19 amb un temps de 4'18 i 174bpm, el Km20 a 4'08 a 172bpm i la baixada dels últims metres fins a meta i per tant el Km21 amb un parcial 3'57"... amb un temps final de 1h28'15" i una velocitat mitja de 4'11 minuts el Km.

El merescut pernil i el vi...

Al final va valer la pena...

Amb el meu amic Marc...

Estic súper content del resultat obtingut, he quedat a la posició 56 de la classificació general d'un total de 611 inscrits... Encara no m'ho crec!! Gràcies Ivan per fer-me de llebre els primers Km...jejeje

Amb la llebre RayoAzul...

Poso els temps de pas cada 5Km i les pulsacions...


Km 5 --> 21'05" i 167 bpm
Km 10 --> 40'46" i 170 bom
Km 15 --> 1h 04' 04" i 167 bpm
Km 20 --> 1h 24' 18" i 172 bpm
Km 21 --> 1h 28' 15" i 175 bpm.

La veritat que avui no em puc ni moure, he hagut d'anar al meu amic fisio-osteòpata perquè tenia una molèstia al lateral extern del genoll i patia pel menisc però no, m'ha dit que és una petita inflamació en el tuberlcle de Gerdy... així que una mica d'ultrasó, galvàniques, tens, gel i un remei homeopàtic genial!! Així que espero tornar a tope dimecres...

Us aniré explicant...


Fins demà!


Xavi.

Una setmana cansada...

Aquesta setmana s'està fent eterna, això de portar tantes coses no sempre surt bé... Avui tenia previst fer 2 entrenos personals al gym després del cole però els he canviat per un cafè. De vegades venen molt de gust aquests cafès i la veritat que la conversa ha estat molt interessant...

Potser la tira còmica de la Mafalda pot resumir algunes coses... Perquè tots necessitem sentir-nos escoltats de vegades...

Avui dia sense entrenar, descansant per la carrereta del cap de setmana... Demà més...

Xavi.

Nou objectiu...

Us presento el meu nou objectiu per aquest cap de setmana:

"La Mitja Marató de Castellbisbal"

La veritat que no la tenia al cap, però això de veure que als 800 primers els hi donen un pernil i una ampolleta de vi s'ha d'aprofitar... jejeje Però algo sona raro, o hi ha molt de nivell en aquesta cursa o no sé a qui li sobren molts pernils...jejeje Per cert, el que no sé és si hi ha molta gent inscrita, si farà falta el xip, quan recollir el dorsal... Però bueno... a l'aventura com sempre...

Doncs aquesta cursa ha estat un imprevist, no la tenia prevista perquè no la he pogut preparar i de fet ja no tinc temps però bueno... No sé on trobar la supercompensació perquè avui dilluns he entrenat a bàsquet, demà dimarts hauré de fer algo per nassos, i dimecres i divendres més bàsquet així que no sé... I per si fós poc, dissabte tarda partit i a la nit sopar d'equip... Buffffff!!!

Però bueno, l'objectiu serà acabar entre els 800 primers està clar!! I aviam si puc baixar de la 1h30'. I CAN I CAN...jejeje

Fins demà!

Xavi.

C A N

Realment m'he quedat sense paraules, se que he actualitzat aquest migdia però no puc marxar a dormir sense penjar això... Realment aquest món del triatló és impressionant i m'ha deixat sense paraules un vídeo que m'ha arribat per casualitat (m'ha arribat ara mateix per mail i no era de ningú que feia triatló) i he decidit compartir-ho perquè val la pena veure l'esperit de sacrifici d'alguns pares...

Aquesta història és d'un pare Austràlia que cada any feia l'Ironman d'Austrialia, i la seva major il·lusió era competir al costat del seu fill, el qual va néixer amb una paràlisis cerebral. El pare australià mai va veure la situació del seu fill com a un obstacle i va entrenar molt fort al costat del seu fill durant uns anys fins que va arribar l'hora.

L'Australià de 60 anys va inscriure al seu fill i a ell mateix a l'Ironman d'Australia, realment el pare i el fill han demostrat tenir una mentalitat realment guanyadora, exemplar i amb conviccions realment molt fortes.

Van acabar l'Ironman en casi 17 hores y la organització veient el cas del que es tractava va decidir deixar el circuit tancat fins que acabéssin.

Realment m'ha deixat sense paraules i estic segur que algun dia faré un IRONMAN!!

Fins aviat!

Xavi.

Desaparegut...

Si ho sé, porto 2 setmanes desaparegut, però es que realment no he parat, he tingut una setmana de molts canvis i moltes novetats i no he tingut temps ni per actualitzar ni per llegir els blogs de tots vosaltres. La setmana pasada vaig fer una setmana molt light d'entrenos perquè em vaig centrar en el bàsquet ja que ho necessitem, portem una crisi important i aquesta setmana ha estat marcada pel pont i per una suplència que he hagut de fer en un cole i la veritat m'ha absorvit molt de temps.

La foto d'avui és d'una visita expréss a València, vaig baixar el dimecres a la nit per passar el Hallowen allà i vaig tornar el divendres al migdia per poder entrenar els nens i entrenar jo... Això de l'esport implica molt de sacrifici sempre!! I ahir dissabte que no tenia res vaig marxar a estirar una mica les cames per la carretera de les aigües en companyia del meu ipod... La veritat que ho necessitava, van ser 45' de carrera repartits en 3 sèries, 2x10 a un ritme de 165 bpm i 1x15 a un ritme de 175 bpm. La veritat que no va ser molt dur però em va anar molt bé per poder pensar en les meves coses.


Prometo actualitzar més sovint aquesta setmana, crec que tinc nou objectiu d'aquí a 2 setmanes...


Demà més...


Xavi.

10Km a Sabadell...

Després d'una setmana on cada dia he fet alguna cosa i tenir el dissabte mogudet amb el partit dels nens, i a la tarda el meu a Sant Boi perdent de 4 a l'últim minut... Començo el matí del diumenge molt d'hora, a les 7:00 a.m. en peu, esmorzar de sempre amb un suc de taronja exprimit i dues torrades amb melmelada. A les 8:30 ja estic a les instal·lacions del C.N.Sabadell per recollir el xip i el dorsal, llavors menjo un plàtan i m'estic a la cafeteria amb la Irene (la futura triatleta que volia viure de prop l'ambient d'una cursa), perquè al carrer fa fresqueta.

Les meves sensacions prèvies eren de nerviosisme, no sé encara perquè però estava nerviós, volia baixar dels 40' i no sabia si seria capaç doncs el recorregut no era totalment plà. Van passant els minuts i a les 9:15 em començo a canviar, les malles, preparar el dorsal, el xip, el pulsómetre, tot en ordre. I a les 9:30 començo els primers moviments per començar a activar-me, doncs feia una mica de fresqueta, després d'uns 10' de mobilitat articular, passo als estiraments.

Uns isquios una mica curtets...jajaja
I a la preparació de les meves "Asics" tot perfecte...

Preparant les "voladores"...
A punt per començar la carrera i dirigir-me al punt de sortida...

On firee...jajaja

Tot preparat i a punt, em trobo a primera línia de sortida amb la mà col·locada al meu pulsòmetre juntament amb tots els cracks esperant la sortida i pppuuumm!! Comença el ball...

La sortida super ràpida, encara nerviós però volia sortir del davant per no etrebancar-me amb la gent, porto un ritme molt guapo, som un grupet de 6, i els flaixos d'algun periodista es va disparant per captar la imatge dels primers corredors i jo estic allà...però no per massa temps! Passe'm el primer Km i paro el meu pulsòmetre increíble, no m'ho crec, vaig a 3'06" i 171 bpm. Si segueixo a aquest ritme em donarà un yuyu així que decideixo afluixar una mica tot i que em costa perquè no vull que marxin els primers, però es impossible, porten un ritme brutal! A partir d'aqui ja comença el festival, em començen a passar els primers corredors i passo el segon Km a un ritme de 3'43" i 176 bpm, bueno no està mal penso, no he arribat a 4', aviam que tal el tercer, encara em trobo fort. Però em segueixen passant corredors, arribo al Km 3 i 3'34" amb 177 bpm, bueno el ritme es bó però les pulsacions van una mica altes, no puc seguir a aquest ritme sinó no acabaré, segueixo baixant i el Km 4 arribo amb 3'58" i 176 bpm, aquest pot ser un bon ritme però no pot ser, llavors comença la primera pendent i l'agraeixo de conya, em deixo portar, estiro els braços i aprofita la meva gambada per fer-la cada cop més llarga i deixar lliscar la sabatilla per descarregar una mica les cames passant el Km amb un crono de 3'53" i 172 bpm.

Massa fresc, la carrera acababa de començar, potàvem 2Km...

Perfecte, penso per mi, estic a l'equador de la carrera,he aconseguit baixar una mica les pulsacions hem de seguir, el Km 6 segueix una mica de pendent i continuo amb la idea de mantenir una gambada molt àmplia i relaxada per no carregar molt les cames però em motivo massa, 3'43" i 173 bpm. "No pot ser xaviiii estàs fent molts altibaixos, no ets constant, intenta mantenir-te, em dic a mi mateix". El Km 7 el passo a 3'57" i 172 bpm, sembla que vaig bé però tot anava massa bé, és en aquest Km quan punxo definitivament, tinc una sensació de frustració, no podia ser, portava un bon ritme, em noto una punxada a un costat de l'estòmac (suposo que el "flato") i veig que les cames no reaccionen als meus estímuls. Intento concentrar-me en la cursa, no es tan desastrossa, porto bon temps, he de relaxar-me, segur que baixaré de 40' però he de recuperar el ritme de la respiració, intento en aquest Km recuperar la respiració i relaxar les cames, passo el Km 8 amb un temps de 4'15" i 171 bpm.

Una mica apurat, bufant molt, em quedava 1Km...

El Km 9 em noto millor, he recuperat la respiració però noto que les cames estàn tocades, tot i així faig un temps de 3'53" i 170 bpm, perfecte ja em queda res per acabar i intento apretar però els últims 300m són de pujada i acabo el més ràpid que puc amb un temps de 3'55" l´últim KM.

Últim sprint de la carrera i quina pujada...

I un temps final de cursa de 38'02" Objectiu aconseguit!!


Però estic content, finalment torno a reposar força amb les taronjes!!

Xaviii llença les taronjes jaa...jejeje

He acabat en la posició 72 de la general i 34 en la meva categoria d'un total de 957 corredors i on el millor ha fet un temps de 30'54". Estic content, la meva velocitat mitja ha estat de 3'49" el Km i he cremat segons el meu pulsòmetre 652Kcal. Però acabo amb la sensació de que per 2" no he baixat de 38' i que he fet el burru tota la cursa amb les meves pulsacions i canvis de ritme, poso el resum dels Km, els temps i les pulsacions potser és més il·lustratiu:


KM1 --> 3'06" i 174 bpm.
KM2 --> 3'43" i 176 bpm.
KM3 --> 3'34" i 177 bpm.
KM4 --> 3'58" i 174 bpm.
KM5 --> 3'53" i 172 bpm.
KM6 --> 3'43" i 173 bpm.
KM7 --> 3'57" i 172 bpm.
KM8 --> 4'15" i 172 bpm.
KM9 --> 3'53" i 170 bpm.
KM10 --> 3'55" i 178 bpm.


I per últim agraïr a la Irene la seva tasca de fotògrafa, sinó ara no tíndria aquestes fotos...jejejeje Gràcies!!


Fins aviat!


Xavi.

Waitin on a sunny day!!

Després d'un entrenament com el d'ahir fent una mica de musculació a la sala de peses, una classe de pilates i una d'spinning, avui estic una mica cansadet, però avui i precisament avui m'agradaria comentar un vídeo d'un concert de Bruce Springsteen que acostuma a ser la meva motivació per sortir a fer qualsevol cosa (tot i que no el segueixo gaire però aquesta cançó m'encanta).

Us el penjo a continuació i el comento:

Deixant de banda la lletra, que no te desperdici, m'encanta, i la traducció és fantàstica (la penjaré al final del blog). Crec que és un concert molt interessant, si ens possem a la pell del "Boss", tot el públic l'admira i tothom canta i disfruta amb ell, però ell es gran perquè té un entorn on tots els seus companys estàn allà, tenen afinats els seus instruments, van al mateix ritme i ningú sobresurt per damunt de ningú. Crec que és el que ens passa a nosaltres també a la vida real. Moltes vegades perquè les coses ens a surtin bé i poguem gaudir i disfrutar, necessitem tenir el nostre entorn ben afinat i amb un cert equilibri (entorn familiar, laboral...), i quantes més tecles toquem millor sonarà i més complets podrem ser, això m'ha passat amb el triatló, m'he adonat que per trobar-te bé has de treballar les tres disciplines al igual, però si a sobre fas més coses com classes de pilates, stretching, varies l'entrenament, tens un fisio al costat, i si a sobre un psicòleg... les coses surten molt millor i al final la gent que t'envolta gaudeix veien-te...

Això és molt díficil de tenir sempre tot, però és molt bonic quan gaudeixis competint i acabes les curses veient que la gent del teu voltant gaudeix amb tu. Ha quedat una mica "filosòfic" però la cançó m'encantaaa!! jejeje

Us poso la lletra:

Waitin' On A Sunny Day

It's rainin' but there ain't a cloud in the sky

Must of been a tear from your eye

Everything’ll be okay

Funny, thought I felt a sweet summer breeze

Must of been you sighin’ so deep

Don’t worry we’re gonna find a way

I’m waitin’, waitin’ on a sunny day

Gonna chase the clouds away

Waitin’ on a sunny day

Without you, I’m workin’ with the rain fallin’ down

I’m half a party in a one dog town

I need you to chase these blues away

Without you, I’m a drummer girl that can’t keep a beat

An ice cream truck on a deserted street

I hope that you’re coming to stay

I’m waitin’, waitin’ on a sunny day

Gonna chase the clouds away

Waitin’ on a sunny day

Hard times, baby well they come to us all

Sure as the tickin’ of the clock on the wall

Sure as the turnin’ of the night into day

Your smile girl, brings the mornin’ light to my eyes

Lifts away the bleus when I rise

I hope that you’re coming to stay

I’m waitin’, waitin’ on a sunny day

Gonna chase the clouds away

Waitin’ on a sunny day

Esperando un Día Soleado

Llueve, pero no he visto ni una nube en el cielo:

Debe ser una lágrima caída de tus ojos

Todo va a salir bien

Me pareció notar la dulce brisa

Del verano: tal vez es que suspiras

No te preocupes, vamos a encontrar el camino

Esperando, esperando un día soleado

Disiparé las nubes

Esperando un día soleado

Sin tí, estoy liado con la lluvia que cae

Soy casi una fiesta en una ciudad de un solo perro

Te necesito para apartar la tristeza

Sin tí, soy una chica batería que ha perdido el compás

Soy un carro de helados en una calle desierta

Espero que esta vez vengas para quedarte

Esperando, esperando un día soleado

Disiparé las nubes

Esperando un día soleado

Son tiempos duros, nena, y lo son para todos

Eso es tan cierto como el tic-tac del reloj en la pared

Tan seguro como que la noche se volverá el día

Tu sonrisa, muchacha, llena de luz mis ojos

La tristeza se irá en cuando yo este en pie

Espero que esta vez vengas para quedarte

Esperando, esperando un día soleado

Disiparé las nubes

Esperando un día soleado

Fins aviat!! Demà més...

Xavi!

Here we go again!!

Ja hi tornem a ser!! Després de cinc dies "descansant" i només centrat en el bàsquet, torno amb un nou objectiu per aquest diumenge, m'he inscrit a la cursa de 10Km de Sabadell, amb l'excusa d'estrenar les bambes en una competició però sobretot d'intentar baixar dels 40', crec que estarà difícil però ho he d'intentar!!

Avui he anat a l'osteòpata i m'ha fet una rectificació cervical, crec que era degut a la meva respiració en la natació, segurament molt forçada i sempre respirant cap a un costat, mira que jo intentava respirar cada tres braçades però a la que em poso a competir se m'oblida, no pot ser!!

Demà tinc pensat córrer una mica per estirar les cames combinat amb un treball compensatori i fer una classe de pilates crec que m'anirà molt bé, i perquè no fer una classe d'spinning després de dinar. I divendres potser una mica d'estiraments i carrera molt suau perquè dissabte estaré massa liat amb els partits.

Demà més...

Xavi.

P.D: Crec que el cross de sants del dia 4 i el Duatló de Viladecavalls del dia 11 tenen molt bona pinta pel mes de Novembre.

Al final improvitzacions...

Res del que tenia previst fer aquest cap de setmana ho he pogut fer, no anem bé... Però la veritat és que ha sigut un cap de setmana molt profitós.

Divendres vaig estar donant-li voltes a la idea de fer algún postgrau, curs o màster per tal de seguir actualitzat, i segurament em decidiré per fer la formació de PeakPilates (mòdul de Mat i Studio Nivell 1), segur que em serà una eina molt útil per complementar els meus entrenaments personals amb els alumnes i després pels meus propis entrenaments.

I dissabte vaig marxar de compres per acabar de completar tota l'equipació del triatló, però vaig molt poc a poc. Vaig comprar-me uns guants Spiuk per la bici de carretera i unes bambes Asics de running, el model eren les Gel-Cumulus VIII (eren les més econòmiques).

Avui diumenge tenia previst fer un entrenament de bicicleta i anar fins a Sitges per veure l'últim Tri-sprint de la temporada però al final el company es va refredar i vaig decidir descansar perquè aquesta tarda em tocava jugar i primera victòria de la temporada després de perdre els primers partits de la temporada (serà perquè he sortit titular i he jugat uns 30'??jejeje).

Demà seguiré descansant, tinc visita a l'osteòpata aviam si em posa a punt i ara he d'acabar de concretar si faré algunes curses (10Km, mitjes maratons) perquè he tingut canvis d'última hora en els horaris del bàsquet... Aviam que tal...

Fins aviat!

Xavi.

Cap de setmana de relax...

Això de planificar va de conya perquè sempre se'm desmonta tot... Tenia pensat fer el triatló de Sitges però estava esperant a fer un canvi de feina i em trobo que les inscripcions estan tancades i que hi ha una llista d'espera de nassos... Així que crec que em pendré el pont una mica de relax i descans, que no m'anirà malament després de portar una setmana una mica boja.

La intenció és fer demà l'entrenament pertinent de bàsquet i dissabte desconectar una estona, segurament marxi per la Cerdanya (crec que m'emportaré les bambes) i diumenge m'agradaria anar a veure el Tri sprint de Sitges, crec que també és una manera d'aprendre veure les coses des d'un altre punt de vista i em sembla molt interessant. Així que miraré d'apropar-me.

La setmana molt bé, això si el dilluns tenia unes agulletes als trapecis i al coll de por, fins que no m'acostumi a la bicicleta. Però les cames molt bé, jo pensava que estaria pitjor. I dimarts vaig fer un entreno de força resistència al gimnàs, i després unes sèries curtes de carrera amb canvis de ritme de 2' i unes sèries de 50m a la piscina.

Ja us aniré explicant...



Fins aviat.



Xavi.

Objectiu aconseguit!!

He acabat el meu primer triatló en distància olímpica!! El dia començava a les 6:30 a.m quan m'he despertat per esmorzar i ultimar les coses, a les 7:40 entrava a Boxes amb la notícia que no podíem utilitzar neopré... (al final no m'ha fet falta, jo que tenia ganes de provar-ho...), així que penjo la bici i preparo tot el que necessitaré per la proba, a les 8:00 em poso a escalfar i estirar una mica ja que em feia mal la part posterior del genoll, perquè en el partit d'ahir em van donar un cop de genoll.

Plànol de la prova

A les 8:45 em dirigeixo cap a la platja per començar la natació, primer calaix els federats, segon les noies i tercer els no federats. El recorregut començava traçant una diagonal des de boxes i alguns federats han sortit corrents pel lateral de la platja per entrar recte en direcció a la boia. Durant l'espera (6') he escoltat tot tipus de comentaris molt divertits: "Pues a mi en el cole me dijeron que entre dos puntos el camino más corto es la línia recta"... "Pues a mí me dijeron que allí donde fueres haz lo que vieres"... Total que donen la sortida i tots sortim directes a l'aigua en direcció a la boia, la veritat que ha estat un tram llarg i com no, he begut una mica d'aigua!! M'he trobat molt còmode nedant, pensava que seria pitjor i he sortit de l'aigua amb un temps de 29'59'! Perfecte el que tenia previst! Això m'ha animat i he sortit corrents a boxes a agafar la bici.

La carrera de bici super bé, quina diferència, com corria aquesta bici. He intentat no anar mai sol és a dir anar sempre amb grup, però al ser el primer triatló i no tenir experiència no m'atrevia a anar el primer per por a desfondarme i quedar-me ko, així que he triat la opció d'anar al darrere del grup. He anat canviant molt sovint de grups perquè m'hi he trobat còmode, m'he hidratat molt bé amb aigua i llimona (quin bon gust després de l'aigua salada) i he seguit el consell de l'ivan, una barreta de Mueslyy (però no vegis, quina histora obrir el precinte rodant per no perdre el grup). Al final 1h10'4" de bici! Segons lo previst i amb forces per encarar la carrera.

Què ràpid!!

Al entrar a boxes m'acabo un bidó d'aigua amb llimona que portava ple encara (perquè no tancava bé i me'l havia tirat per sobre a la bici la primera vegada), em poso les bambes i a córrer. Primera volta super bé, passant a molta gent (però no distingia qui portava 1/2/3 voltes, quin lio). Només m'han passat 5 persones corrents (que tampoc sé quantes voltes portaven). Però la segona volta ja m'ha costat més i la última ja notava com les rampes estaven a punt de saltar, però no, han aguantat i jo super content fent un temps de carrera de 46'23".

Corre corre que te pillo!!

Bufff!! Encara em queda una volta!

Ja és la última i dec fer mala cara, la gent em mira... :S

Ja ho tinc, ja he arribat...

I un final de cursa de 2h 27'02".

A refer les forces amb la taronjaa!! Jajajaja

Un total 1596 Kcal, una mitja de 157 bpm i una FCMàx 168bpm (no sé si fiar-me molt del pulsòmetre). Bueno demà més...

Fins aviat!

Xavi.

P.D: Ivan em deixes les sabatilles una setmana més?? (Crec que m'animo a Sitges...)