04 noviembre 2007

C A N

Realment m'he quedat sense paraules, se que he actualitzat aquest migdia però no puc marxar a dormir sense penjar això... Realment aquest món del triatló és impressionant i m'ha deixat sense paraules un vídeo que m'ha arribat per casualitat (m'ha arribat ara mateix per mail i no era de ningú que feia triatló) i he decidit compartir-ho perquè val la pena veure l'esperit de sacrifici d'alguns pares...

Aquesta història és d'un pare Austràlia que cada any feia l'Ironman d'Austrialia, i la seva major il·lusió era competir al costat del seu fill, el qual va néixer amb una paràlisis cerebral. El pare australià mai va veure la situació del seu fill com a un obstacle i va entrenar molt fort al costat del seu fill durant uns anys fins que va arribar l'hora.

L'Australià de 60 anys va inscriure al seu fill i a ell mateix a l'Ironman d'Australia, realment el pare i el fill han demostrat tenir una mentalitat realment guanyadora, exemplar i amb conviccions realment molt fortes.





Van acabar l'Ironman en casi 17 hores y la organització veient el cas del que es tractava va decidir deixar el circuit tancat fins que acabéssin.

Realment m'ha deixat sense paraules i estic segur que algun dia faré un IRONMAN!!

Fins aviat!

Xavi.

3 comentarios:

robert mayoral dijo...

ja l'havia vist, és un clàssic de promociÓ iRonMan!!! Posa els pels de punta....

per cert ja veig que ho vols seguir al peu de la lletra això d'actualitzar el blog + sovint!!

ivan dijo...

xavi¡¡¡

Has de deixar el basquet i dedicarte a ironmans.

Al 2009 competim junts en un ironman, estic dubtant entre austria i niza.

Vens amb mi??

ivan

IceXavi dijo...

Robert: Doncs jo no el coneixia, he començat fa molt poc amb això i m'ha impactat molt. I lo de seguir al peu de la lletra...ha estat casualitat...jejeje

JEFE: Cada dia ho tinc més clar... Doncs jo crec que podriem fer els 2 no??